divendres, de maig 18, 2018

Collita de vídeos de l'estiu de 2016

Òbviament, els mesos estiuencs són períodes de poca producció de vídeos. Si de cas, algun video que ha quedat pendent durant el curs o algun vídeo per algun curs de formació de formadors, com és el cas d'aquest post, que recull l'únic vídeo penjat entre els mesos de juliol i agost del 2016.

Flipped Classroom, capgira la teva classe! (Curs escola d'estiu d'Espiral 2016)
___________________
Altres post de la sèrie 

dilluns, de maig 14, 2018

La importància dels equips

Article publicat al número de Primavera del 2017 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar.


Comença a ser una tradició que la revista clogui amb un article del director, i a les portes d'un nou número, toca el ritual d'enfrontar-se a un full en blanc.

Però abans d'escriure cal saber de què escriure, i ja feia dies que anaven passant idees pel cap que descartava tan aviat com sorgien. Un parell de preguntes d'alumnes pels passadissos sobre el funcionament del centre em van donar la idea. Per què no parlar del CFA Palau de Mar, com ja havia fet en anteriors articles? Per què aleshores sí i ara no? Doncs som-hi.

Ara fa un any parlava de final de cicle. I si alguna cosa té de bo cloure una etapa és la il·lusió de començar un nou projecte, amb noves fites i nous companys de viatge.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

El curs començava amb un bona notícia. Els estudiants ens continuàveu fent confiança i tot i que la caiguda del nombre de persones matriculades als centres de formació de persones adultes era generalitzada, al CFA Palau de Mar seguia creixent i per primera vegada ens situàvem per damunt dels 600 estudiants matriculats. Entràvem al top 3 de les escoles d'adults de la ciutat de Barcelona, pel que fa a nombre d'estudiants.

Però tota moneda té una cara i una creu. Tenim més alumnes però els mateixos recursos i els mateixos espais. Som més a repartir i el pastís continua essent el mateix. L'escola definitivament se'ns ha quedat petita, molt petita.

El curs, a més a més, començava amb reptes importants: Quatre profes nous, just la meitat de la plantilla. Calia un esforç dels veterans per acollir i acompanyar els nouvinguts i un esforç d'aquests per adaptar-se a les peculiaritats del centre. Treballar al CFA Palau de Mar no és fàcil, gens fàcil.
Però la recompensa de la feina ben feta és molt gran.

La meitat de la plantilla nova i una fita al davant. Per convertir un grup de persones en un equip de treball cohesionat, calen moltes coses i, una d'elles és temps. I anem pel bon camí. Cal temps i la implicació i la generositat de tothom. I d'això no n'ha faltat i cal agrair-ho, als qui ja hi érem i als qui han vingut nous, als qui continuarem i als qui no.


Time. Autor: Sean MacEntee. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0


El model pedagògic del CFA Palau de Mar funciona. Això diuen els resultats i ens ho confirmeu els estudiants. Però que funcioni no vol dir que no pugui millorar, que no calgui adaptar-lo a les necessitats formatives dels nostres estudiants, a unes necessitats que canvien curs rere curs. I una prova d'això és la introducció, ara fa uns mesos, de la semipresencialitat optativa en els ensenyaments de COMPETIC 2 i COMPETIC 3.

No sabem que ens oferirà el futur per afrontar els reptes, siguin quins siguin, ens cal un equip cohesionat i eficaç. El repte és clar: propiciar una formació de qualitat adaptada a les necessitats dels nostres estudiants.


No pots aturar els canvis com no pots aturar la posta dels sols
Shmi Skywalker

dimecres, de maig 02, 2018

Collita de vídeos del primer trimestre del curs 2016-2017

En el meu afany de posar una mica d'ordre al meu canal de YouTube, arribo al primer trimestre del curs 16-17, és a dir, als vídeos elaborats entre setembre i desembre del 2016.

Va ser un trimestre prou productiu, en que vaig haver de flipejar tot el currículum de Competic 3 de la competència C6. Tractament de la informació numèrica.

També vaig actualitzar alguns vídeos de Competic 2 al sistema operatiu Windows 10; ampliar els vídeos sobre la cerca d'imatge i les llicències d'ús; crear alguns vídeos del Zotero, per la l'assignatura de Competències TIC de la UOC; vídeos de teoría del mòdul de Tecnologia del GES, etc.

Activitats del CFA Palau de Mar

GES 1
Educació per a la Salut

GES 2
Tecnologia

COMPETIC 2
Drets d'autor
Codis QR
Windows 10

COMPETIC 3
Calc
Google Docs
CTIC
 Zotero
___________________
Altres post de la sèrie 

dimarts, d’abril 10, 2018

#3cosasfadultos

Ara fa uns dies, en @jmab76 ens convidava des del seu blog DidàcTIK a formular tres desitjos sobre la formació d’adults que faríem arribar al Departament d'Ensenyament. A rel de la crida, en @monparaiso i en @quimbb van recollir el guant des dels deus respectius blogs, De Vuelta i la Germana podra i lletja. Aquí teniu el llistat de les respectives entrades.


Doncs, res, companys, gràcies per la pressió. Allà hi vaig.

Ser el darrer té l’inconvenient de que moltes de les coses que diries, ja estan dites. Però com que no es tracta de ser original, intentaré abstreure’m del que s’ha dit fins ara i faré el menú propi rànquing.

Un altre inconvenient té a veure amb el mosaic d'administracions que intervenen en la formació de persones adultes: Consorci d’Educació, a Barcelona; Departament d’Ensenyament; Ministerio de Educación; Ajuntaments; Diputacions... Per tant, tot i que ens adrecem al Departament d'Ensenyament, crec que les demandes haurien de ser extensibles a totes les administracions que d'una manera o altra, tenen alguna cosa a veure amb això.

I la primera demanda, més que un desig és una pregunta. Hi ha algú a nivell de país reflexionant sobre què és i que ha de ser l’aprenentatge al llarg de la vida?

Ara fa uns mesos, es va posar en marxa des del Consell Escolar de Catalunya, un gran debat de País sobre el futur de l’educació, l’Ara és demà. Una ocasió perduda per a reflexionar sobre la formació de persones adultes i de forma més àmplia, sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, el el marc del model educatiu que volem per aquest país.

Però cal ser optimistes. Brots verdes n’hi ha. Però cal regar-los. Ara fa uns mesos des del Consorci d’Educació de Barcelona és va posar en marxa un procès participatiu per a la redacció del Pla estratègic 2017-2021. I justament un dels blocs d’aquest procès participatiu fou “L’aprenentatge al llarg de la vida. Barcelona ciutat d’oportunitats”.



Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

Vaig tenir el plaer de participar-hi, juntament amb representants de les EOI, de les escoles d’arts, de la formació professional, dels serveis d’orientació... Van ser un seguit de trobades molt interessants que ens van permetre reflexionar sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, en sentit ampli. Des de la darrera reunió, a finals del curs passat, no n’he tornat a tenir notícies i no sé en què ha quedat tot allò. Imagino que la situació política, amb la Generalitat intervinguda a rel de l’aplicació del 155, no hi deu haver ajudat ni gens ni mica.

Justament en @jmab76, en un post força interessant desvetllava una conversa amb l’Alfons Formariz, en la que es plantejava la conveniència de crear un Institut Català de Formació d’Adults, que vagi més enllà del Departament d'Ensenyament. Per no parlar de la Comissió interdepartamental recollida a la Llei d’adults del 1991. Comisisó tan fossilitzada com la mateixa llei.

Eines n’hi ha. I voluntat? Diuen que pel seus fruits els coneixereu... Cal ser optimistes, però costa ser-ho.

El segon desig, centrant-me ja en els centres de formació de persones adultes, és resum en una paraula: recursos. Desconec la realitat dels centres municipals o, més ben dit, la conec molt poc. Però no la imagino millor que la dels centres del Departament.

Segurament treballar en un centre que des del 2003 no ha tingut una seu definitiva, que hem anat donant tombs per la ciutat de Barcelona, que ens falta lloc per tot arreu, que haurem de tancar grups que s’omplen per manca d’hores lectives del professorat, que tenim una “superwoman” d’administrativa que ella sola ha de gestionar més de 1.200 alumnes, pel cap baix, entre els dos centres als quals dona servei (i encara sort que en tenim), que tenim un servei de consergeria compartit, per no dir prestat... no ajuda a ser optimista. La sensació d’Aneguet lleig que se’t queda, d'estar en una dimensió desconeguda, és important.




I per acabar, el tercer desig té a veure amb l’autonomia de centre. Servidor té la sensació que tot i el Decret 102/201, hi ha sectors de l’administració que no se’l creuen o, directament, que els molesta.

Els centres educatius són un reflex del seu entorn. És obvi. Però això encara es fa més palès als centres de formació de persones adultes. Cada centre és un món. Amb unes necessitats de formatives de l’entorn úniques i específiques. I en conseqüència, ningú millor que cada centre per poder dissenyar una oferta formativa útil i realista.

I això ens porta a la primera de les idees. Quin paper han de jugar els centres de formació de persones adultes en el març de l’aprenentatge al llarg de la vida? És un debat interessant al voltant del qual hi ha moltes opinions.

Personalment cree que l’ordenació dels ensenyaments que s’hi ofereixen, que es va realitzar amb la publicació dels currículums dels ensenyaments de llengües i d’informàtica, en línies generals i en el moment que es va produir, va ser molt positiva.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Ara bé, la societat actual evoluciona molt ràpidament i les necessitats formatives dels seus ciutadans també. Cal escoltar la societat i respondre-hi amb rapidesa, amb propostes formatives suggerents, de qualitat, raonades i justificables pedagògicament, viables i sostenibles, amb objectius clars i avaluables i avaluades.

I això només es pot fer des dels centres, des del territori. Escoltant a l’alumnat i sent escoltats per l’administració. Coordinant-nos amb la resta de centres de formació de persones adultes de l'entorn i amb la resta d'agents que hi estan relacionades.

En aquest sentit, la proposta sorgida de les direccions dels centres de Barcelona ciutat, de poder disposar d’un percentatge d’hores lectives del professorat per a dissenyar activitats formatives que responguin a necessitats reals de l’entorn de cada centre, pot ser una possible solució.

I abans d’acabar vull tornar agrair la iniciativa d’en @jmab74 i les participacions d’en @monparaiso i en @quimbb. Llegir els seus blogs, gairebé sempre des de la coincidència i a vegades des de la discrepància és sempre molt enriquidor. Companys, aprenc molt amb vosaltres!

divendres, d’abril 06, 2018

Collita de vídeos del segon trimestre del curs 2017-2018

Seguint amb la una sèrie de post, continuo aquí amb els vídeos més recents elaborats fins el moment, és a dir els vídeos del segon trimestre del curs 2017-2018.

Bàsicament són els vídeos de presentació de les tasques setmanals del curs de COMPETIC 2 a distància, alguns vídeos de Gimp i de Libreoffice Base per ac ompletar els continguts que es demanaven al projecte d'avaluació de COMPETIC 3 i alguns vídeos per la UOC.

Aquí estan:

Activitats del CFA Palau de Mar

COMPETIC 2 a distància

UOC
___________________
Altres post de la sèrie 

dimecres, d’abril 04, 2018

L'Aneguet Lleig

Adaptació lliure del conte l'Aneguet lleig de Hans Christian Andersen.

- Ring, ring... Ring, ring... Ring, ring...
- Si, digui,
- Hola, bon dia. Voldria parlar amb el senyor Escolanovavintiú.
- Qui el demana, si us plau.
- Digui-li que sóc el Cefaà Aneguet Lleig. - Va contestar l'Aneguet Lleig, tot decidit.
- Perdoni..., Cefe...què?
- Cefaà!, Jo sóc un Cefaà, sap?
- Ah... Ah, si. I tant... i tant, és clar... Un Cefa...à, m'ha dit, oi? Esperi un moment.

Tiru riru riru riru ri tuririri tuririri, tiru riru riru riru ri tuririri tuririri turi... *

- Miri, em sap greu, però el Senyor Escolanovavintiú ara no el pot atendre.
- I quan cre...
- De fet m'ha comentat que no atén a Cefaàs. Sap, està molt enfeinat i...
- Ja, però... però és que... és que jo volia... volia que els meus estudiants treballessin per projectes i..., i que treballessin d'una altra manera i..., i que...
- Miri, em sap molt greu. Però no hi podem fer res. Em sap greu, de debò... Passi-ho bé!
- Però... però...
-Tut, tut, tut, tut...

I el Cefaà Aneguet Lleig es va quedar molt trist i no deixava de pensar:

- Però si jo... jo sóc un centre públic, un centre que oferim... que oferim el Graduat en Secundària... I els nostres... els nostres nois i noies tenen tot el dret a treballar d'una altra manera... I a... a gaudir aprenent... I a poder fer programació... i robòtica..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...

El Cefaà Aneguet Lleig estava absort en aquests pensaments, quan va tenir una idea...

- Ja ho tinc! Aniré a parlar amb la Sra. Einespelcanvi. Segur que ella em pot ajudar. Al cap i a la fi, la Sra. Einespelcanvi pertany a l'Administració, com jo... Podríem dir que és com la meva germana... o fins i tot podríem dir que és la meva mare... Segur que ella no em pot dir que no... - Va dir tot content.

I el Cefaà es va vestir ben mudat i ben empolainat i va anar a veure a la Sra. Einespelcanvi.

- Toc, toc.
- Passi, passi - va dir una veu de noia.
- Hola, bon dia.
- Bon dia, vostè dirà.
- Voldria veure a la Sra. Einespelcanvi... Si és possible.
- De part de qui?
- Si, miri, jo sóc un Cefaà... el Cefaà Aneguet Lleig, -va dir tot satisfet.
- A veure un moment... - Va murmurar mentre acabava d'anotar el nom en un paper i sortia per una porta.

Al cap d'uns instants, la noia va tornar.

- Si, miri, passi a aquesta sala, que la Sra. Einespelcanvi en un moment l'atendrà.

El Cefaà estava tot cofoi, per fi podria parlar amb la Sra. Einespelcanvi. I... I els seus nois i noies podrien...

- Hola, Bon dia, el Sr. Cefaà Aneguet Lleig, oi? -va dir la Sra. Einespelcanvi entrant per la porta.
- Si jo mateix... - li va respondre el Cefaà Aneguet Lleig mentre s'aixecava una mica nerviós per a donar-li la mà.
- Doncs vostè dirà - Va comentar la Sra. Einespelcanvi mentre s'asseia a la taula després d'haver-se saludat amb l'Aneguet Lleig.
- Doncs miri... doncs nosaltres som un Cefaà molt inquiet i voldríem... voldríem treballar d'una altra manera amb els nostres nois i noies... I que... que gaudissin estudiant... I que poguessin aprendre a programar..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...
- Oh, i tant! Clar que si.... -l'Aneguet Lleig es va posar molt content- ja ho tenim previst... però més endavant, sap. Ara per ara no podem... ja ens agradaria, però el recursos són escassos i hem preferit començar per altres niv....

L'Aneguet Lleig ja feia estona que havia deixat d'escoltar i la tristor, de nou, se li havia instal·lat al cor...

- Però ha estat un plaer coneixe’l i parlar amb vostè -sentia de lluny- i de ben segur que en un futur no gaire llunyà podrem seguir col·laborant. No ho dubti.

I ja ho sap... torni quan necessiti res de nosaltres - Deia la Sra. Einespelcanvi mentre l'acompanyava a la porta.

L'Aneguet Lleig no se'n sabia avenir, mentre caminava capcot i trist pel carrer. Però... però... perquè, perquè els meus alumnes no poden... no tenen dret a...

- Hola, et vols venir amb nosaltres? - Va sentir una dolça veu de noia...
- Qui sou vosaltres? -Va dir mentre es girava.
- No saps qui som? - Li pregunta l'home que acompanyava a la dona, amb veu greu- Som la Sra. Espiral i el Sr. Aulablog?
- Sra. Espiral i Sr. Aulabog?
- Si, -va dir la noia, amb un sonriure- Som docents que fem activitats per aprendre junts i per a col·laborar...
- Ja...ja... però... però es que jo sóc... sóc un Cefaà... - Va dir abaixant el cap, gairebé avergonyit - I segur que a mi no em voleu per què...
- Doncs es clar que sí, si tu ets un dels nostres! Segur que ens ho passarem molt bé junts
- Així que... que puc venir amb vosaltres? -Va dir l'Aneguet Lleig amb veu tremolosa, aixecant de nou el cap, i a punt de caure-li una llàgrima de l'emoció.
- I tant que si, acompanya'ns i et presentarem a la resta... Som molt saps. I aprenem coses molt xules, uns dels altres..., i ens reunim de tant en tant, i fem xarrades i cursos... I... segur que també podem aprendre moltes coses de tu... -Li anaven explicant mentre s'allunyaven xerrant alegrament.

Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre... Però de tant en tant sentia una punxada de tristor al cor... i és que en el fons sabia que només era un Cefaà.

Nota de l'autor: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no!


Autor: Lazarus. Font: SketchPort. Llicència: CC BY


*Para Elisa de Beethoven, no cal dir-ho